És jove, d’uns vint anys. Està aparentment sa. Es veu d’una hora lluny pul·lulant entre els vianants. Es fa acompanyar d’un cadellet fresc i vital, jove, viu. És tan familiar per a la gent a la que assalta com per a mi. Repeteix la mateixa pregunta a totes i cadascuna de les persones que va trobant pel camí, incert. Al gos, moníssim, li fa gràcia això d’avançar una petita passa amb moviment curt i perfectament articulat de les quatre potes seguida d’una pausa sobtada. L’abrupta i quasi permanent parada que no deixa temps per al repòs li fa gràcia, i la seva pròpia gràcia el sorprèn i el fa riure cap a sí mateix. El d’avui és tipus dogo, gris marengo, vestit amb un collaret color verd àcid. Segur que no era la intenció de l’okupa, però resulta que el gos va à la mode. A mesura que se m’acosta deixo de veure’l a ell per fixar-me en l’amo:
Botes i pantalons militars, bómber de color grana en estat inexpugnable de putrefacció a banda i banda i al voltant de les butxaques. Desprèn la ferum indiscutible de la brutícia personal i la del vi de tetrabric. Assalta consecutivament i amb rapidesa tothom que troba, reformulant la mateixa pregunta una vegada i una altra en qüestió de segons. És alguna cosa com ara Hola, podrías ayudarme con lo que puedas para comprarle al perro comida y pa’ las vacunas y eso? De vegades, quan li sembla que l’escolten, s’inclou en l’enunciat de les necessitats del gos, apuntant quelcom del tipus bueno, y si queda algo pa’mí, claro, que yo también como… Duu la cara foradada en massa per més d’una desena de pírcings: varis a ambdues orelles, a les celles, al nas pel cartílag central i per a ambdues aletes, a la barbeta, al llavi inferior del costat esquerra.
s
No comments:
Post a Comment