Havia entrat moltes vegades en aquell cafè del carrer Ferran però mai no s'havia fixat en aquell sostre. Va haver de ser un afroamericà qui li descobrís el que s'amagava allà dalt. Un reguitzell d'antics noms, joiers de vés a saber quina època, que encara es conservaven enmig d'aquelles antigues i lluents bigues. 'Nice', li va dir ella. 'Awesome', li va contestar ell. Minuts després, va saber més coses: que allò havia estat una joieria i que una altra joia s'amagava a pocs metres (una mesquita en ple Gòtic). Ell, l'afroamericà cofoi, feia llista dels descobriments que havia fet en aquell lloc de pas, Barcelona, i sobre els que aviat escriuria... Ella, atrafegada com sempre, corria a trobar una taula per prendre's el cafè a corre-cuita.
No comments:
Post a Comment