... aquell noi que semblava tret d'una pàgina dels contes il·lustrats catalans de la meva infantesa, aquell que talment semblava una de les figures primes de gran cara rodona i plana, de to carni saludable i roig rodonet a les galtes. Aquell noi primet i actiu, content i alegre, atractiu pel sol contagi d’una vitalitat somrient. Devia ser entre tres i cinc anys més gran que jo i recordo haver-lo observat a l'escola, ara ja fa molts anys, amb la profunda admiració pròpia de la innocència de l'edat. Encara em queda aquella mena de pòsit d'embadaliment i d'enamorament experimental i platònic.
I avui l'he vist,
fent passar el bitllet de tren per una màquina validadora idèntica a la del costat i a la del costat de la del costat, amb barba mal afaitada de fa un parell de dies, amb la cara de son i amb l'expressió de fàstic pròpies de les nou del matí d'un dia laborable.
Quin greu.
No comments:
Post a Comment