cuidao con el bolso

[Un estanc d'un estació de metro concorreguda. Se sent parlar àrab a una parella de nois marroquins que es dirigeix cap a la sortida.]

L'ESTANQUERA: Uy, moros!  Cuidao con el bolso...

Lost in attraction

[Dia festiu, tot per fer. Ritme lent. Em preparo l’esmorzar. Sec al sofà per prendre-me’l.

Mirada perduda en direcció a l’exterior. Dia brillant i clar, llum del sol del hivern sobre un cel color blau cel, brillant, profund, intens.] 

Podria sortir a donar una volta i que em doni aquesta llum tan neta. Ja seran les dotze. Em posaré crema hidratant, no sigui cas. Bé, abans hauria de fer els plats. Hi ha roba per a una rentadora? Quan surti podria passar per casa el papes, així els torno el carretó i els veig, que si no ja farà una setmana. I avui hi ha botigues obertes? Hauria de pillar-li sorra al gat que, pobre, quasi ha d’entrar al calaix de puntetes...

Podria aprofitar i donar-li una bona embranzida al llibre del Swift. Pensava que seria més bo, francament, d’aventures d’aquestes que es mengen d’una queixalada, però no. També, amb tot el que he de fer de la uni..., el Swift me’l puc deixar pel tren. Podria planificar-me els dies d’estudi en vista al calendari d’exàmens. Amb l’excel, em sembla que hi ha un calendari a les opcions, i així, cada dia planejo les hores d’estudi. He d’aprofitar que cauen un per setmana i que m’han mantingut l’horari de feina amb tardes lliures. Que, per cert, he de mirar-me el tema cv. Merda de feina! A veure si trobo alguna que em faci pensar una mica. Per anar bé hauria de trobar algun curs preparatori pel proficency, imprescindible, que el francès em fa mandra. Però amb quina pasta em pago el curs d’anglès? A veure si pillo algun curro millor pagat perquè si no, ja em diràs. I encara els he d’agrair que em deixin mantenir l’horari com si anés a les classes. Flipo com em van passant les tardes, com si res, sense acabar de fer res, pensant en el que hauria de fer, cuinant-me el sopar i el dinar del dia següent, correu, facebuk i au! A dormir que són les mil...

He de fer llista pel súper, ja fa dies, vaja. Podria fer ruta demà: codis, àrea de guisuna, i els frescos (fruita i demés) aquí al davant. No cal que carregui al codis perquè després he de pujar la súper pujada. He de comprar llet, vi (que allà hi ha més varietat i a millor preu), quicos, bacon, patates xips pel futbol del dimarts; de neteja? No, no cal res. Ostres, he de mirar com està el tema peles, que em sembla que, sent ja dia deu, hauré d’anar a per les ofertes directa, no més de deu o quinze euros, no sé quant em queda. Mira, ho faig ja, que si no, em pillarà el toro.

[Sec davant l’ordinador, consulto la línia oberta.]

Buf, quina merda. He de trobar algo millor pagat. A veure el mail..., facebuk...

I aquesta? Per fi s’ha decidit a publicar. Ja l’era hora. Podria posar-me jo amb el meu moninvisible, que fa un any que no el toco. Però què hi poso? M’ha passat la inspiració, crec. Però tinc coses guardades. Quina mandra. Si total... Ara he de centrar-me en altres coses. A veure com estan les meves candidatures. Res. El que hauria de fer és llegir aquell llibre de la llei de l’atracció. He d’atraure el que jo vull. Però què vull? Ho hauria d’escriure, no? En realitat, abans m’ho hauria de creure. Bé, no és que no m’ho cregui, és que m’he d’aclarir sobre què va primer. De fet, per creure-m’ho de veritat podria reprendre aquell llibre de l’autoestima. He d’estimar-me més, és la clau per a tot. On el dec tenir? Em sembla que el vaig fotre a la caixa de tela blava que hi ha a l’armari del passadís. Que, per cert, he d’endreçar aquell armari. Tanta urgència que em va agafar fa tres mesos amb el llibre dels pebrots, que el vaig pagar amb l’american expref perquè a dia quinze ja no tenia un xavo, i era tan urgent per a mi, i al final el vaig deixar tirat a la pàgina setanta-cinc o per allà... Però ho vaig deixar tot bé, amb la llibreteta d’exercicis, llapis, goma; si anava bé, i a més m’agraden els exercicis, són entretinguts, només m’hi he de posar. Què faig? M’hi poso ja? Ara? Hosti quin pal, no? Vaig a fer els plats, que la cuina fa fàstic.  

[Em poso a fer els plats.]

I què dinarem avui? A veure el congelador... Un rostidet de conill amb picada d’ametlles, mmm... Au va!

[Faig el dinar, dinem, reposem el dinar.]

Doncs si el futbol és a les vuit, d’ara fins les vuit tinc tres horetes per endavant, perquè després ja serà l’hora de sopar. I què em puc fer per demà per dinar? Truita de carbassó? Per sopar un biquini i llestos, que passo de tornar a embrutar la cuina. Mira, vaig a llegir una mica el diari on-line, que no és el mateix, ja, però no puc gastar-me els dos euros vint així com així. Dos euros vint és mig dinar de dilluns, per si no em dona temps de fer-me la truita. He de llegir més premsa, això em farà més lliure.

T’has fixat?, se m’ha passat el dia de festa com si res. Amb el matí tan maco que feia, i al final no he anat ni a prendre el sol ni res. I als meus pares, al final no els he anat a veure. Segur que ma mare s’ha picat. Però quan hi vaig, si no? Entre setmana impossible, que entre les coses que he de comprar, els exàmens i tal... impossible. Clar que, he d’anar al sabater a recollir el guant i, de pas, podria anar a tornar-los el carretó, bereno amb ells... Però si ja són les sis! Merda d’hivern, ja és fosc. Si entre que surto, arribo, m’assec, em lio el piti i comencem a xerrar amb ma mare, ja seran les vuit, i el futbol és a les vuit, i el Jan vindrà a les... (‘A quina hora vindrà el Jan?’) Però si ja són dos quarts! Merda. I ara es posaran a jugar i jo estudiaré moltíssim, clar. Si total, amb l’hora que és... I demà a currar... se m’ha passat el dia que no m’he ni adonat. He de fer llista de coses que he de fer. Per cert, he de passar-me per la farmàcia, que toca pastilles i falta ibuprofè. Vaig a posar-me una mica al facebuk.

Hosti! Aquesta està prenyada? Ja? Colló, no? Doncs deu estar amb un milionari perquè sino ja em diràs. Jo no, no puc. Ni ganes. Amb quina pasta?! Si arribo a fi de mes a menys tant...

[Sona el timbre i és en Jan. Estic amb ells fins que comença el futbol. Veiem el futbol. Preparo els biquinis. Fumem. En Jan se’n va.]

No m’he fet la truita. Bé, doncs demà entrepà. I demà: dilluns. Demà miraré les meves candidatures, i com que és dilluns segur que hi ha coses noves. He de trobar una altra cosa, que amb aquesta feina se m’està atrofiant el cap, i no arribo a final de mes.

[Em rento les dents, em poso crema hidratant. Me’n vaig a dormir.]

a new beginning